Versió per a imprimir

El Montsec, com a muntanya eminentent calcària, és rica en fenomens kàrstics, com coves, balmes o querants (cavitats verticals anomenades així per la gent de la Coma), de tal manera que és un dels llocs més interesants del Prepirineu en aquest sentit.

L'aparició d'aquestes grans cavitats subterrànies, és degut a que la pedra calissa és un carbonat de calci molt soluble a l'aigua carregada de gas carbònic (CO2). Per això, tant l'aigua que circula per les capes profundes com la que es filtra de la superfície, de resultes de la pluja o de la neu, produeix una circulació subterrània molt important, formant moltes vegades unes galeries i coves de gran extensió.

Sovints les aigües que gotegen per les parets d'aquestes galeries dipositen part del carbonat calci que porten en dissolució, el qual queda adherit al sostre (estalactites) o bé acumulat sobre el terra (estalagmites).

Utilitzades ja a la prehistòria per l'home, són avui una important font de coneixement d'aquest període. Més tard foren utilitzades com amagatall per la població, els bandolers o els maquis. Tot i  que aquestes coves eren conegudes i explotades des de molt antic per la gent del país, la primera campanya organitzada per el ser estudi fou portada a terme pel Club Gimnàstic Barcelonès, l'any 1958, tot i que a finals del segle passat Lluis Maria Vidal va iniciar el seu estudi espeleològic.

D'entre les cavitats del Montsec de Meià cal destacar la cova de l'Aigua, el querant de Meià, els de Paús o els del Pas Nou a les solanes del Montsec. A la vessant nord són molt visitades la Cova Negra de Matasolana i la Cova del Gel. A Fabregada són conegudes la cova de les Monges i la de la Roca Roja. Al sud-est del Cogulló, prop de Lluçars, la cova dels Picals. Prop de Vilanova, al Cogulló trobem la cova del Quinquilla, la balma del Cogulló o la cova del Castejón entre d'altres. Finalment destacar a l'extrem oriental les coves de la Vansa, habitades des de l'Eneolític fins a èpoques força recents.

Com a curiositat, comentarem que a Gàrzola, aprop del riu hi ha una petita cova, coneguda com el Bufador, perquè dins la cova hi ha un forat per on surt un aire molt fred, en especial quan fa molta calor.