Versió per a imprimir

L'any 1374 el rei Pere III de Catalunya i Aragó concedí als paers i als prohoms de la Universitat de Vilanova de Meià el privilegi que poguessin celebrar una fira per la festa de Sant Martí. Aquest privilegi va ser confirmat pel rei Felip I a finals del s. XVI.

Es comercialitzaven una gran quantitat de productes del camp (cereals, fruits secs, llegums, mel, llana, porcs, aviram...) i la gent comprava roba i calçat de cara a l'hivern.

Quan a la coma de Meià hi havia barons amb terres i vassalls, era el dia que cobraven la quístia. La quístia , era un impost pagat en moneda com a reconeixement que el vassall feia de la senyoria que sobre ell exercia. El pagaven tots els homes, llevat del rector i no guardava cap proporció amb la terra de l'emfiteuta. El senyor era l'amo i tenia el domini directe de tota la terra, les cases i qualsevol cosa que hi havia al seu territori.Ell cedia als pagesos aquestes propietats en emfiteusi, sempre que aquests, el reconeguessin com a senyor seu i de la seva terra (vassalls) i li paguessin els impostos que anualment s'acostumaven a pagar. Aquest reconeixement periòdic que els pagesos havien de fer de la seva senyoria era la capbrevació. Si els pagesos complien el contracte, gaudien de l'usdefruit de la terra i de les altres propietats, les quals podien passar en herència als seus fills o hereus.

Però el que li havia donat més fama a la fira de Vilanova era el "mercat de les perdius". La vigília de Sant Martí, les perdiuaires de la Vall de Barcedana baixaven cap a Vilanova per l'Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades per portar-les a la Fira. La canalla les anava a rebre un tros lluny. La Fira de les perdius es feia a la plaça de la Creu i pel camí de l'era del Duro que era l'antic camí del Pas Nou. Acudien molts compradors, generalment caçadors que tenien vedats per poder-les-hi aviar. Venien de llocs tan distants com Mallorca, Aragó, Navarra... La perdiu més preuada era la perdiu roja, però sobre tot els perdigots que fossin bons cantaires, puix eren venuts com a reclams. Comprador i venedor marxaven amb la gàbia del perdigot lluny del brugit, a les plantes d'olivers prop del poble, on l'animaló havia de mostrar les seves qualitats i així tancar un bon tracte.

Aquesta fira va estar a punt de desaparèixer durant a decàda dels seixanta, però el 1968 les autoritats municipals de nou la van tornar a potenciar, donant molta importància a la perdiu. L'any 1984 es va dedicar un monument a les perdiuaires, a la plaça de la Creu, on antigament es celebrava aquest mercat. Actualment es celebra el segon diumenge de novembre, amb gran afluència de visitants (al voltant de 12.000 persones).

Font: Ramon Bernaus i Ferran Sánchez. Bibliografia.