Lluçars
Versió per a imprimir 
Antiga vila closa dominada per l'església de Sant Pere i les restes del
castell, conegut també com el palau del marquès de Dues Aïgues, que va ser
l'últim senyor de la Baronia segons la tradició popular. Havia estat la
població més important de la jurisdicció senyorial de la Baronia de la Vansa
i després el cap del municipi que portava el mateix nom.
Aquestes contrades estan poblades des de molt antic, com ho demostra les
restes de l'Edat del Bronze trobades a la cova del Picals i també els
habitatges troglodítics de les balmes de la Vansa. La noticia més antiga de
Lluçars data del cens 1376
El temple parroquial de Sant Pere és un edifici reinaxentista-barroc,
reedificat el 1730 quan es va posar l'actual portalada i la làpida que ho
recorda. Són d'una gran bellesa i tipisme el seus carrerons medievals. El 1926
Lluçars deixa de ser el cap del municipi de la Baronia de la Vansa al
integrar-se al de Vilanova de Meià.
A principis de la dècada dels seixanta, i coincidint en que Delfí Solé va
ser alcalde del municipi, el poble va viure una època d'esplendor: construcció
de la carretera, portada de l'electricitat i inauguració de l'edifici de
l'escola unitària.
Font:
Ramon Bernaus i Ferran Sánchez. Bibliografia.
| 
