La Baronia de la Vansa
Versió per a imprimir 
Aquest nom no correspon a cap entitat de població determinada, sino que
així es coneix el districte format actualment pels pobles de Lluçars, Boada, Argentera, Gàrzola i Tòrrec, que es van annexionar l'any 1926 al terme i
jurisdicció municipal de Vilanova de Meià.
Però la Baronia de la Vansa era una antiga jurisdicció senyorial formada
per les poblacions de Luçars, Boada i Tòrrec, i que sembla que havia tingut el
seu origen en les fortificacions medievals que encara avui podem veure a la Cova
de la Vansa. Les Coves de la Bansa eren grans balmes habitades segurament des
d'èpoques prehistòriques fins a mitjans del s.XX. A unes cinquanta pases a
ponent de la cova principal hi han les restes de l'església de la Mare de Déu
de Gràcia, temple romànic del s. XI.
La noticia més antiga del
lloc de la Vansa data de principis del s.XI (1010). Històricament la Baronia de
la Vansa no estava integrada a la Coma de Meià, ja que no formava part del
Priorat de Meià, sino que es trobava dins del bisbat d'Urgell. Als voltants de 1850 els
pobles d'Argentera i Gàrzola van ser incorporats a la Baronia de la Vansa. Les
cinc poblacions, amb capital a Lluçars, es van mantenir independents fins al
1926.
El mot "bansa"
o "vansa" és un hidrònim (topònim relacionat amb l'aigua). Ve del
mot basc i francoprovençal "laban" que vol dir suau, relliscós com
el riu que neix al la Font Freda i davalla pel barranc de la Tartera i de les
Àligues des de Fabregada.
Font:
Ramon Bernaus i Ferran Sánchez. Bibliografia.
| 
