Versió per a imprimir

El Montsec està format per roques sedimentàries calcàries de l'Era Secundària, períodes Cretaci-Juràsic . És el resultat d'un trencament d'origen tectònic, es a dir, del xoc de dos plaques de la terra en moviment, (una placa guanya a l'altra, la fa ascendir i es trenca). En aquelles èpoques, Meià era un estany d'aigües tranquil.les amb variada fauna, vegetació tropical i clima moderadament càlid, no gaire humit.

Fa uns 230 milions d'anys, aquest mar es va assecar i va atrapar en el fang els cossos morts de milers d'animals i vegetals d'aquella fauna prehistòrica, que van quedar coberts per una fina capa de fang de calissa. Les pressions dels materials i els processos geològics van petrificar les seves parts més dures sense canvis aparents en les seves estructures.  Aquest sediments es van produir en el Mesozoic (65-245 Milions anys) i Cenozoic (des de 65 Milions anys). El cicle sedimentari del Montsec es tancà al final del període Eocè (fa uns 38 milions d'anys) amb la retirada de les aigües i el consegüent dipòsit de materials.

A diversos indrets de la Vall de Meià i del Montsec (com al Coll d'Orenga, a Paús, a Peralba, a Fabregada, etc), s'hi poden trobar encara fòssils de diferents tipus com caragols, ostreas, bivalbs, musclos, coralls, etc. Però el lloc més conegut, és l'antiga Pedrera de Meià, que es va començar a explotar el 1897 per extreure calisses litogràfiques destinades a les arts gràfiques. Les primeres troballes daten de 1902. Al 1920 es van abandonar els treballs d'explotació de la Pedrera.

A principis del s.XX, Lluis Maria Vidal aconseguí que prestigiosos científics europeus, descriguessin la majoria de fòssils que anàven sortint a la Pedrera de Meià. Al llarg dels anys s'han trobat restes de vegetals, d'insectes, de peixos, d'anurs (la granota més antiga del món), rèptils (cocodrils) i aus. Les principals troballes paleontològiques de Meià, són exposades al Museu de Ciències Naturals, situat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. També se'n poden veure, apart de col.leccions particulars, a diversos museus de Barcelona, Lleida, Sabadell, Madrid, París i Londres.