Vilanova de Meià
:-) Inici > El Montsec de Meià > El poblament històric del Montsec i la Coma de Meià


El poblament històric del Montsec i la Coma de Meià

Ruïnes de castells i d'esglésies, escampades per tot el Montsec, són el símbol i la materialització d'un llarg passat, teixit de guerra i de pau, de lluita i d'esperança, que ens evoquen la història dels homes que l'han poblat des de l'antigor.
Pintures rupestres. Cova del Cogulló. Figura 2. Foto: D.G.Patrimoni Cultural Generalitat.Aquestes terres apareixen ja habitades en temps prehistòrics (Paleolític Mitjà). De l'Edat de Bronze (aprox. 1.500 A.C.), es conserven alguns dolmens com el de la Lloella del Llop, el sepulcre megalític de Sòl Joaquim o el del Cogulló. També algunes pintures rupestres de tipus esquemàtic com la de la balma del Cogulló. També en aquest període algunes coves van estar habitades, com la cova dels Picals a Lluçars o la Cova de la Bauma, a Santa Maria de Meià.

L'Iberisme (aprox. 500 A.C.) no està ben representat al Montsec, la qualcosa no implica que la serra es trobés despoblada, ja que es pensa que grups humans reduïts que formàven part de la tribu ibèrica dels Ilergetes (però constituïen una gens diferenciada coneguda amb el nom de Suardons), seguien habitant la zona, principalment a les balmes i esplugues. Algunes eines de pedra polida trobades entre les runes de les antigues cases del Puig de Meià deixen constància del seu pas per aquestes terres.

La penetració cultural romana en aquesta zona és petita, tot i que pel que sembla, per la Coma de Meià hi passava una important calçada romana. Alguns investigadors moderns situen la ciutat ibèrico-romana d'Udura a la vall de Meià, però no se'n té constància. En alguns indrets com el Rocar (Cova de les Monges) i en algunes finques de Fabregada s'han trobat restes d'una àmfora, pedres de molí de mà i fragments de teula romana. A on si queda reflectida l'estada dels romans pel Montsec és especialment a Àger, al Montsec d'Ares.

Amb la desaparició de l'Imperi Romà al segle V i la invasió dels visigots la inseguretat domina la comarca i de nou les coves tornen a ser habitades,  ja que seguien essent un bon refugi.

A principis del segle VIII, la Península és ocupada pels musulmans i en aquesta època el Montsec va desempenyar el paper de frontera (terra de marca) entre el Califat de Còrdova (amb Balaguer com a ciutat àrab més septentrional) i les terres cristianes. Aquest fet va estar afavorit per l'abundància d'aigua i el caràcter de muralla interposada a la plana, amb passos fàcilment controlables. Les torres de guaita controlàven els cristians de més enllà del Montsec. La conca de Meià fou ocupada esporàdicament pels sarraïns (afincats a la vall d'Àger), havent de patir les incursions de càstig o de captura d'esclaus, com la de l'any 1003, en que el castell de Meià (Madanish) i l'esglesia de Sant Cristòfol (coneguda avui com l'Ermita de Meià, que seria reconstruida i novament consagrada l'any 1.037), van ser  atacats i destruïts.

Ja abans de la Reconquesta, aquestes terres reberen una important població a causa de l'absorció de la població excedentària de les terres pirinenques, donant al s. XI una de les majors densitats de població de Catalunya. És en aquesta època quan segurament té lloc la fundació d'alguns nuclis humans com el de Vilanova de Meià (fundada per Ramon I, quan la vall ja no era terra de marca, en una data indeterminada anterior a l'any 1.125).

L'any 1396 (s.XIV) el compte Mateu de Foix va assaltar i destruïr diferents castells i poblacions de la conca de Meià. Va possar setge a la vila vella i al castell de Meià, on s'havia refugiat molta població, i a on van oposar resistència a vida o mort. Foren vençuts i com a venjança, els gascons van destruïr tot el poble, cases, castells i muralles. Només es va salvar l'esglèsia de Sant Cristòfol . També foren destruïts Vilanova de Meià, Santa Maria de Meià, Sant Esteve del Montsec, el poblat de Coscollera, i possiblement Fabregada i el Castelló de Meià. Aquest fet, juntament amb que en aquesta època la pesta va assolar repetidament Catalunya, provocant grans mortaldats, va fer que la població disminuïs notablement i molts nuclis d'aquesta zona (com Meià, la Coscollera, Sant Esteve del Montsec i Fabregada) van ser deshabitats. Santa Maria de Meià es va refer de nova planta i Vilanova de Meià es va reconstruir de nou, refent les fortificacions i venint-hi a viure moltes de les persones que havien perdut les seves cases, sobre tot els de Meià.

Als s. XIV, XV i XVI, es produirà un estancament en la demografia de la zona, que es perllongarà fins avançat el s. XVIII, en que es produí un creixement, clàssic a tota Catalunya, acompanyat d'una gran expansió agrícola.

A l'inici del s. XIX, es produeix un nou estancament, fins i tot amb retrocés en èpoques de guerra, per arribar al s.XX on s'inicia un èxode rural que provoca un important despoblament.

Font: Ramon Bernaus i Ferran Sánchez. Bibliografia.

« anterior  |   amunt  |   següent »

Els pobles del terme

Vilanova de Meià és el cap del municipi i té agregats els pobles de Santa Maria de Meià, Gàrzola, Argentera i els de l'antiga Baronia de la Vansa: Lluçars, Tòrrec i Boada.

més informació »


Les activitats

Les parets calcàries, els grans cingles, els paratges despoblats i la riquesa cultural de la Coma i del Montsec de Meià, fan  que aquest sigui un indret de gran interés.

més informació »


El Montsec a TV3

Reportatges de TV3 sobre el Montsec: El paisatge favorit de Catalunya (Montsec), i altres reportatges per conèixer millor aquest racó del món.

més videos »


Powered by CMSimple | Template by CMSimple | Login